Esteve
Miralles (Masquefa, 1964) és
escriptor, traductor i professor de la Universitat Ramon Llull (Facultat de
Comunicació Blanquerna).
És autor de la
novel·la Núvols com (Edicions Proa,
2001), premi Fundació Enciclopèdia Catalana de Narrativa.
També ha escrit el
dietari Retrobar l’ànima, premi
Marian Vayreda de prosa 2012.
Ha traduït diverses
obres teatrals d’autors clàssics (Molière, Shakespeare) i contemporanis (Albert
Camus, Harold Pinter, Eric-Emmanuel Schmitt). Com a lletrista ha escrit les
cançons dels musicals Gaudí (2001) i Paradís (2005), amb dramatúrgia de Jordi
Galceran i música d’Albert Guinovart.
És llicenciat en
Filologia catalana i ha cursat un doctorat en Comunicació i Humanitats.
Imparteix cursos de Narració literària i audiovisual, i de Teoria de la
comunicació. Ha fet recerca acadèmica en l’àmbit de la llengua literària, i en
el de la gestió de continguts artístics als mitjans de comunicació.
Entre 2003 i 2009
va ser membre del Consell assessor artístic del Teatre Nacional de Catalunya.
L’any 2010 va
comissariar, per a la Institució de les Lletres Catalanes, l’exposició
“Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats”, sobre la projecció internacional
de la narrativa i la dramatúrgia catalanes.
Des de 1996
Publicacions
Narrativa literària
· Núvols com. Barcelona: Edicions Proa, 2001. Premi Fundació Enciclopèdia Catalana de Narrativa.
· Retrobar l’ànima. Pendent d’edició. Premi Marian Vayreda 2012.
Traduccions de poesia
· Versions de Blok i Pasternak, entre d’altres, incloses a Poesia russa contemporània. Barcelona: Edicions 62, MOLU, 1991. Coescrites amb Ricard San Vicente.
· Versions de Harold Pinter (de Guerra). Pausa, núm. 23, p. 150-152.
Curador
· Roses. Vic: Eumo, 2001. (Antologia poètica temàtica.)
· jmbij70: Visions de Josep M. Benet i Jornet. Lleida: Punctum, 2010. Volum d’homenatge.
Llibres corporatius
· Llibre oficial dels Jocs Paralímpics 1992. Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92. 1992. Coordinació i coredacció.
· La xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya. Història d’una diversitat. Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social. 1994. Coordinació i redacció.
Direcció de revistes
· Ratlles (quatre). Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia. 1984-1986.
· Crònica d’ensenyament i Butlletí dels mestres. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. 1988-1992.
Activitat escènica i audiovisual
Traduccions i adaptacions teatrals
2009
Traïció [Betrayal], de Harold Pinter.
Teatre Lliure. Director: Carles Alfaro.
(Traducció adaptada.)
2008
MacbethLadyMacbeth [The Tragedy of Macbeth], de William Shakespeare.
A partir d’una adaptació de Carles Alfaro i Esteve Miralles.
Teatro Español. Director: Carles Alfaro.
(Dramatúrgia, adaptació i traducció en vers.)
Publicada: Teatro Español, 2008.
2007
El llibertí [Le libertin], d’Eric-Emmanuel Schmitt.
Teatre Poliorama (Ramon Madaula/Tr3s x tr3s). Director: Joan-Lluís Bozzo.
(Traducció.)
Publicada: Llibres de l’Índex, 2007.
2004
Calígula [Caligula], d’Albert Camus.
Teatre Nacional de Catalunya. Director: Ramon Simó.
(Traducció.)
2004
La fierecilla domada: 100 funciones [The Taming of The Shrew], de William Shakespeare.
A partir d’una versió de Jordi Galceran. Pendent d’estrena.
(Traducció en vers.)
2003
Jugant a Rodgers, a partir de cançons de Richard Rodgers.
Versus Teatre (El Musical Més Petit). Director: Daniel Anglès.
(Traducció i adaptació cantable de lletres d’Oscar Hammerstein II.)
2003
L’escola de les dones [L’École de femmes], de Molière.
Teatre Nacional de Catalunya. Director: Carles Alfaro.
(Traducció en vers.)
Publicada: Edicions Proa, 2003.
2001
Renard, d’Ígor Stravinsky.
Orquesta Barcelona 216.
(Adaptació cantable, a partir d’una traducció de treball de Tanja Dragojevic.)
2001
A ti debida, a partir de poemes de La voz a ti debida de Pedro Salinas.
Convent dels Àngels (Festival de Poesia de Barcelona). Directora: Rosa Pons.
(Dramatúrgia.)
Llibrets per a música escènica
· Gaudí. Barcelona: Focus/CIE/Iberautor, Barcelona Teatre Musical, 2001. Musical. Lletrista (construcció dramàtica: Jordi Galceran; música: Albert Guinovart).
· Paradís. Barcelona: Bitò Produccions, Teatre Condal (i gira), 2005. Musical. Lletrista (construcció dramàtica: Jordi Galceran; música: Albert Guinovart). Premi Butaca al Millor Musical de l’any.
· Cerdà: la força de la civilització. Barcelona: Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, 2010 (pendent d’estrena). Cantata. Lletrista i llibretista (música: Albert Guinovart).
Guions audiovisuals
· Dones d’aigua. Hamlet Produccions/Televisió de Catalunya, 1997. Sèrie dramàtica setmanal. Tasques de dialoguista.
· Laura. Televisió de Catalunya, 1998. Sèrie dramàtica setmanal. Tasques de dialoguista i escaletista.
· La guerra és un enigma. Televisión Española, 2000. Documental.
· Llarga vida. Producció pròpia, 2001. Curtmetratge.
· Redescubriendo a Salinas. Vía Digital, 2001. Documental.
· Cenaban. Producció pròpia, 2003. Curtmetratge.
Trajectòria professional
Des de 1996
Exercici professional lliure
(Escriptor i traductor;
assessorament o direcció de projectes literaris, de promoció cultural i de
comunicació social)
Des de 1994
Professor
Universitat Ramon Llull
Facultat de Ciències de la
Comunicació Blanquerna
2003-2009
Membre del Consell Assessor
Artístic, i coordinador del Consell de Publicacions i del Comitè de Lectura
Teatre Nacional de Catalunya
(TNC)
1992-1996
Soci i director de projectes
Hores extraordinàries
1988-1992
Direcció de comunicació
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament.
Gabinet del Conseller
1987-1988
Editor de publicacions
institucionals
Generalitat de Catalunya
Departament de Sanitat i
Seguretat Social. Gabinet del Conseller
1987
Professor de llengua i
literatura catalanes
IB Montjuïc
Formació rebuda
Formació superior
· Llicenciat en
Filologia Catalana
Universitat de
Barcelona
Facultat de
Filologia. 1987
· Cursos del
programa de Doctorat en Comunicació i Humanitats
Universitat Ramon
Llull
Facultat de
Comunicació Blanquerna. 2009
Treball de
recerca: Bases per a l’edició textual
literària d’opcions lingüístiques no normatives (Qualificació: 10.0,
Excel·lent).
· Diploma
d’Estudis Avançats (DEA)
Formació complementària
· Sida i
comunicació. Maó. Escuela Nacional de Salud Pública. 1994.
· Comunicació
medioambiental. Barcelona. Universitat Pompeu Fabra, Institut d’Educació
Contínua. 1995.
· Comunicació
pública. Barcelona. Universitat de Barcelona, Institut de Formació Continuada.
1996.
· Escriptura de
llibrets d’òpera. Sala Beckett, Obrador. 2004.
Formació impartida
Formació de grau (Universitat Ramon Llull)
· Teoria de la
Comunicació i la Informació. Des de 1994.
· Introducció a
la Comunicació professional. Des de 2005.
· Narració. Des
de 2005.
· Comunicació
corporativa. 1997-2005.
· Art i
comunicació. 1997-2007.
Formació de postgrau
· Llengua
literària: normativa i estil. Postgrau de Composició del text. Barcelona:
Universitat Ramon Llull, 2004-2006.
· La traducció de
diàlegs teatrals: qüestions d’estil. Màster en Traducció literària. Barcelona:
Universitat Pompeu Fabra, 2004-2007.
· Elements per a
la gestió de continguts artístics en els mitjans de comunicació. Media MBA de
Gestió de l’Empresa audiovisual. Barcelona: Media Park/Universitat Ramon Llull,
2004-2005.
· Hermenèutica
dels vídeos musicals. Postgrau de Producció publicitària. Barcelona:
Universitat Ramon Llull, 2004.
Altra formació especialitzada
· Storytelling
Barcelona: representacions narratives de la ciutat (per a editors estrangers).
Barcelona: Institut Ramon Llull, 2011.
· Introducció a
la novel·la catalana (per a editors estrangers). Barcelona: Institut Ramon
Llull, 2007.
· Tècniques de
comunicació de serveis (per a tècnics municipals). Torelló: Diputació de
Barcelona/OPS Factoria de Serveis, 1998.
Línies de recerca acadèmiques
· Art
neotelevisiu: hibridacions entre art, publicitat i entreteniment.
· Narratives i
narrativitzacions: identitat narrativa i storytelling.
· Pluralisme,
hermenèutica i teoria de la comunicació.
· Llengua de la
literatura: control formal i llibertat creativa.
Articles i pròlegs (2002-2012)
· MIRALLES, E.
“¿Lliure i provincià, conseller?” [Sobre la programació 2011-2012 del Teatre
Lliure.] El Periódico de Catalunya,
5-8-2011, p. 7.
· MIRALLES, E.
“De Moix a Vilaseca: del David al Terenci” [en el marc del diàleg on line De Terenci Moix a David Vilaseca: una
Barcelona queer?]. Lletra, la
literatura catalana a Internet, octubre 2010,
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/david-vilaseca/detall.
· MIRALLES, E.
“Teatre i llengua normativa. Notes sobre llibertat creativa i qualitat
artística”. Pausa, núm. 30, desembre 2008, p. 114-121.
· MIRALLES, E.
“Notas sobre MacbethLadyMacbeth”.
Dins: SHAKESPEARE, W. [ALFARO, C.; MIRALLES, E.] MacbethLadyMacbeth. Madrid: Teatro Español, 2008.
· MIRALLES, E.
“From Grönholm to Galceran”. Catalan
Writing, núm. 3, març 2008, p. 4.
· MIRALLES, E.
“Individualisme contra humanisme? Notes sobre Salamandra, de Josep M. Benet i Jornet”. Pausa, núm. 23, març 2006, p. 81-93
· MIRALLES, E.
“Barcelona/Ficcions lliures: un primer intent”. Pausa, núm. 20, gener 2005, p. 40-42.
· MIRALLES, E.
“Una altra Ventafocs?...” Dins: BENET I JORNET, J.M. La Ventafocs (Potser sí, potser no). Barcelona: Edicions Proa,
2004, 72 p.
· MIRALLES, E.
“Contra l’autor neotelevisiu”. Caràcters,
[pendent de referenciació], 2004.
· MIRALLES, E.
“Una llengua viscuda”. Dins: MOLIÈRE. L’escola
de les dones. Barcelona: Edicions Proa, 2003, 176 p.
· MIRALLES, E.
“Alcoi/Solsona” [Sobre Coses que feia el
meu avi, de N. Clotet i P. Rubio]. Caràcters,
[pendent de referenciació], 2003.
· MIRALLES, E.
“La No-Barcelona” [Sobre La ciutat
interrompuda, de Julià Guillamon]. Caràcters,
núm. 18, gener 2002.
· MIRALLES, E.
“Cultura i ciutat, cultura i comunicació” [Sobre La ciutat interrompuda, de Julià Guillamon]. Trípodos, [pendent de referenciació], 2002.
Altres activitats
Exposicions
· Exposició
“Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten
històries”. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2010. Lloc: Palau
Moja. Comissariat, amb Enric Gallén.
· Mostra
bibliogràfica de l’obra de Narcís Comadira. Barcelona: Biblioteca de Catalunya,
2012, pendent d’inauguració. Amb Carme Arenas.
Jurat de premis
· Membre del
jurat del Premi Born de Teatre. Ciutadella: Cercle Artístic de Ciutadella,
2009-2011.
Organització d’encontres
· Saló de
l’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. 1991.
Coodinador executiu (primera edició del Saló).
· Conferència
Internacional sobre Tecnologia, desequilibris i desenvolupament sostenible.
Terrassa: Universitat Politècnica de Catalunya/Unesco/Club de Roma. 1995.
Coordinador executiu.
· I Trobada de
narradors, dramaturgs i guionistes: “Barcelona/Ficcions lliures”. Barcelona:
Sala Beckett. Lloc: Obrador de la Sala Beckett. 2004. Coordinador.
· II Trobada de
narradors, dramaturgs i guionistes: “Què i com narrem quan diem que narrem”.
Girona: Institució de les Lletres Catalanes, Sala Beckett, Guionistes Associats
de Catalunya (GAC). Lloc: Centre Cultural de la Mercè de Girona. 2005.
Coordinador.
· Taula rodona
“La formació literària de l’intèrpret. El talent musical del lletrista. La
creativitat musicoliterària del compositor”, en el marc de les Jornades Poesia
i cançó. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2007. Moderador.
· Acció on line:
“QueerDavid: Diàlegs David Vilaseca”. Lletra,
OffLletra (L’espai de participació), Universitat Oberta de Catalunya
[http://lletra.uoc.edu/offlletra/temes/detall/queerdavid-dialegs-david-vilaseca].
2010. Coordinador (amb Ruth Galve i Joan Simon).
Direcció i redacció d’estudis
· Tipología y
jerarquización de los servicios en las universidades españolas. Universitat
Politècnica de Catalunya/Consejo de Universidades de España. 1993.
Encontres i estades internacionals
· Estada
d’estudis a la University of Georgia. Athens, Georgia, EUA, 1997.
· Programme Arion:
La dimensió europea de l’educació. Grenoble, França, 1991.
· Conferència
internacional “I giovanni saranno europei”. Vicenza, Itàlia, 1991.
· Programa
d’entrevistes a directius comunitaris. Brussel·les, Bèlgica, 1990.