diumenge, 22 d’abril del 2012

Esteve Miralles (CV abril 2012)


Esteve Miralles (Masquefa, 1964) és escriptor, traductor i professor de la Universitat Ramon Llull (Facultat de Comunicació Blanquerna).

És autor de la novel·la Núvols com (Edicions Proa, 2001), premi Fundació Enciclopèdia Catalana de Narrativa. 

També ha escrit el dietari Retrobar l’ànima, premi Marian Vayreda de prosa 2012.

Ha traduït diverses obres teatrals d’autors clàssics (Molière, Shakespeare) i contemporanis (Albert Camus, Harold Pinter, Eric-Emmanuel Schmitt). Com a lletrista ha escrit les cançons dels musicals Gaudí (2001) i Paradís (2005), amb dramatúrgia de Jordi Galceran i música d’Albert Guinovart.

És llicenciat en Filologia catalana i ha cursat un doctorat en Comunicació i Humanitats. Imparteix cursos de Narració literària i audiovisual, i de Teoria de la comunicació. Ha fet recerca acadèmica en l’àmbit de la llengua literària, i en el de la gestió de continguts artístics als mitjans de comunicació.

Entre 2003 i 2009 va ser membre del Consell assessor artístic del Teatre Nacional de Catalunya.

L’any 2010 va comissariar, per a la Institució de les Lletres Catalanes, l’exposició “Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats”, sobre la projecció internacional de la narrativa i la dramatúrgia catalanes.





Publicacions

Narrativa literària
· Núvols com. Barcelona: Edicions Proa, 2001. Premi Fundació Enciclopèdia Catalana de Narrativa.
· Retrobar l’ànima. Pendent d’edició. Premi Marian Vayreda 2012.

Traduccions de poesia
· Versions de Blok i Pasternak, entre d’altres, incloses a Poesia russa contemporània. Barcelona: Edicions 62, MOLU, 1991. Coescrites amb Ricard San Vicente.
· Versions de Harold Pinter (de Guerra). Pausa, núm. 23, p. 150-152.

Curador
· Roses. Vic: Eumo, 2001. (Antologia poètica temàtica.)
· jmbij70: Visions de Josep M. Benet i Jornet. Lleida: Punctum, 2010. Volum d’homenatge.

Llibres corporatius
· Llibre oficial dels Jocs Paralímpics 1992. Comitè Organitzador Olímpic Barcelona 92. 1992. Coordinació i coredacció.
· La xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya. Història d’una diversitat. Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social. 1994. Coordinació i redacció.

Direcció de revistes
· Ratlles (quatre). Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia. 1984-1986.
· Crònica d’ensenyament i Butlletí dels mestres. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. 1988-1992.





Activitat escènica i audiovisual

Traduccions i adaptacions teatrals

2009
Traïció [Betrayal], de Harold Pinter.
Teatre Lliure. Director: Carles Alfaro.
(Traducció adaptada.)

2008
MacbethLadyMacbeth [The Tragedy of Macbeth], de William Shakespeare.
A partir d’una adaptació de Carles Alfaro i Esteve Miralles.
Teatro Español. Director: Carles Alfaro.
(Dramatúrgia, adaptació i traducció en vers.)
Publicada: Teatro Español, 2008.

2007
El llibertí [Le libertin], d’Eric-Emmanuel Schmitt.
Teatre Poliorama (Ramon Madaula/Tr3s x tr3s). Director: Joan-Lluís Bozzo.
(Traducció.)
Publicada: Llibres de l’Índex, 2007.

2004
Calígula [Caligula], d’Albert Camus.
Teatre Nacional de Catalunya. Director: Ramon Simó.
(Traducció.)

2004
La fierecilla domada: 100 funciones [The Taming of The Shrew], de William Shakespeare.
A partir d’una versió de Jordi Galceran. Pendent d’estrena.
(Traducció en vers.)

2003
Jugant a Rodgers, a partir de cançons de Richard Rodgers.
Versus Teatre (El Musical Més Petit). Director: Daniel Anglès.
(Traducció i adaptació cantable de lletres d’Oscar Hammerstein II.)

2003
L’escola de les dones [L’École de femmes], de Molière.
Teatre Nacional de Catalunya. Director: Carles Alfaro.
(Traducció en vers.)
Publicada: Edicions Proa, 2003.

2001
Renard, d’Ígor Stravinsky.
Orquesta Barcelona 216.
(Adaptació cantable, a partir d’una traducció de treball de Tanja Dragojevic.) 

2001
A ti debida, a partir de poemes de La voz a ti debida de Pedro Salinas.
Convent dels Àngels (Festival de Poesia de Barcelona). Directora: Rosa Pons.
(Dramatúrgia.)

Llibrets per a música escènica
· Gaudí. Barcelona: Focus/CIE/Iberautor, Barcelona Teatre Musical, 2001. Musical. Lletrista (construcció dramàtica: Jordi Galceran; música: Albert Guinovart).
· Paradís. Barcelona: Bitò Produccions, Teatre Condal (i gira), 2005. Musical. Lletrista (construcció dramàtica: Jordi Galceran; música: Albert Guinovart). Premi Butaca al Millor Musical de l’any.
· Cerdà: la força de la civilització. Barcelona: Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, 2010 (pendent d’estrena). Cantata. Lletrista i llibretista (música: Albert Guinovart).


Guions audiovisuals

· Dones d’aigua. Hamlet Produccions/Televisió de Catalunya, 1997. Sèrie dramàtica setmanal. Tasques de dialoguista.

· Laura. Televisió de Catalunya, 1998. Sèrie dramàtica setmanal. Tasques de dialoguista i escaletista.
· La guerra és un enigma. Televisión Española, 2000. Documental.
· Llarga vida. Producció pròpia, 2001. Curtmetratge.
· Redescubriendo a Salinas. Vía Digital, 2001. Documental.
· Cenaban. Producció pròpia, 2003. Curtmetratge.


Trajectòria professional




Des de 1996
Exercici professional lliure

(Escriptor i traductor; assessorament o direcció de projectes literaris, de promoció cultural i de comunicació social)

Des de 1994
Professor
Universitat Ramon Llull
Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna

2003-2009
Membre del Consell Assessor Artístic, i coordinador del Consell de Publicacions i del Comitè de Lectura
Teatre Nacional de Catalunya (TNC)

1992-1996
Soci i director de projectes
Hores extraordinàries

1988-1992
Direcció de comunicació
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament. Gabinet del Conseller

1987-1988
Editor de publicacions institucionals
Generalitat de Catalunya
Departament de Sanitat i Seguretat Social. Gabinet del Conseller

1987
Professor de llengua i literatura catalanes
IB Montjuïc

Formació rebuda

Formació superior
· Llicenciat en Filologia Catalana
Universitat de Barcelona
Facultat de Filologia. 1987
· Cursos del programa de Doctorat en Comunicació i Humanitats
Universitat Ramon Llull
Facultat de Comunicació Blanquerna. 2009
Treball de recerca: Bases per a l’edició textual literària d’opcions lingüístiques no normatives (Qualificació: 10.0, Excel·lent).
· Diploma d’Estudis Avançats (DEA)

Formació complementària
· Sida i comunicació. Maó. Escuela Nacional de Salud Pública. 1994.
· Comunicació medioambiental. Barcelona. Universitat Pompeu Fabra, Institut d’Educació Contínua. 1995.
· Comunicació pública. Barcelona. Universitat de Barcelona, Institut de Formació Continuada. 1996.
· Escriptura de llibrets d’òpera. Sala Beckett, Obrador. 2004.

Formació impartida

Formació de grau (Universitat Ramon Llull)
· Teoria de la Comunicació i la Informació. Des de 1994.
· Introducció a la Comunicació professional. Des de 2005.
· Narració. Des de 2005.
· Comunicació corporativa. 1997-2005.
· Art i comunicació. 1997-2007.

Formació de postgrau
· Llengua literària: normativa i estil. Postgrau de Composició del text. Barcelona: Universitat Ramon Llull, 2004-2006.
· La traducció de diàlegs teatrals: qüestions d’estil. Màster en Traducció literària. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2004-2007.
· Elements per a la gestió de continguts artístics en els mitjans de comunicació. Media MBA de Gestió de l’Empresa audiovisual. Barcelona: Media Park/Universitat Ramon Llull, 2004-2005.
· Hermenèutica dels vídeos musicals. Postgrau de Producció publicitària. Barcelona: Universitat Ramon Llull, 2004.

Altra formació especialitzada
· Storytelling Barcelona: representacions narratives de la ciutat (per a editors estrangers). Barcelona: Institut Ramon Llull, 2011.
· Introducció a la novel·la catalana (per a editors estrangers). Barcelona: Institut Ramon Llull, 2007.
· Tècniques de comunicació de serveis (per a tècnics municipals). Torelló: Diputació de Barcelona/OPS Factoria de Serveis, 1998.

Línies de recerca acadèmiques

· Art neotelevisiu: hibridacions entre art, publicitat i entreteniment.
· Narratives i narrativitzacions: identitat narrativa i storytelling.
· Pluralisme, hermenèutica i teoria de la comunicació.
· Llengua de la literatura: control formal i llibertat creativa.

Articles i pròlegs (2002-2012)
· MIRALLES, E. “¿Lliure i provincià, conseller?” [Sobre la programació 2011-2012 del Teatre Lliure.] El Periódico de Catalunya, 5-8-2011, p. 7.
· MIRALLES, E. “De Moix a Vilaseca: del David al Terenci” [en el marc del diàleg on line De Terenci Moix a David Vilaseca: una Barcelona queer?]. Lletra, la literatura catalana a Internet, octubre 2010, http://lletra.uoc.edu/ca/autor/david-vilaseca/detall.
· MIRALLES, E. “Teatre i llengua normativa. Notes sobre llibertat creativa i qualitat artística”. Pausa, núm. 30,  desembre 2008, p. 114-121.
· MIRALLES, E. “Notas sobre MacbethLadyMacbeth”. Dins: SHAKESPEARE, W. [AL­FARO, C.; MIRALLES, E.] MacbethLadyMacbeth. Madrid: Teatro Español, 2008.
· MIRALLES, E. “From Grönholm to Galceran”. Catalan Writing, núm. 3, març 2008, p. 4.
· MIRALLES, E. “Individualisme contra humanisme? Notes sobre Salamandra, de Josep M. Benet i Jornet”. Pausa, núm. 23, març 2006, p. 81-93
· MIRALLES, E. “Barcelona/Ficcions lliures: un primer intent”. Pausa, núm. 20, gener 2005, p. 40-42.
· MIRALLES, E. “Una altra Ventafocs?...” Dins: BENET I JORNET, J.M. La Ventafocs (Potser sí, potser no). Barcelona: Edicions Proa, 2004, 72 p.
· MIRALLES, E. “Contra l’autor neotelevisiu”. Caràcters, [pendent de referenciació], 2004.
· MIRALLES, E. “Una llengua viscuda”. Dins: MOLIÈRE. L’escola de les dones. Barcelona: Edicions Proa, 2003, 176 p.
· MIRALLES, E. “Alcoi/Solsona” [Sobre Coses que feia el meu avi, de N. Clotet i P. Rubio]. Caràcters, [pendent de referenciació], 2003.
· MIRALLES, E. “La No-Barcelona” [Sobre La ciutat interrompuda, de Julià Guillamon]. Caràcters, núm. 18, gener 2002.
· MIRALLES, E. “Cultura i ciutat, cultura i comunicació” [Sobre La ciutat interrompuda, de Julià Guillamon]. Trípodos, [pendent de referenciació], 2002.


Altres activitats

Exposicions

· Exposició “Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten històries”. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2010. Lloc: Palau Moja. Comissariat, amb Enric Gallén.
· Mostra bibliogràfica de l’obra de Narcís Comadira. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2012, pendent d’inauguració. Amb Carme Arenas.

Jurat de premis

· Membre del jurat del Premi Born de Teatre. Ciutadella: Cercle Artístic de Ciutadella, 2009-2011.

Organització d’encontres

· Saló de l’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. 1991. Coodinador executiu (primera edició del Saló).
· Conferència Internacional sobre Tecnologia, desequilibris i desenvolupament sostenible. Terrassa: Universitat Politècnica de Catalunya/Unesco/Club de Roma. 1995. Coordinador executiu.
· I Trobada de narradors, dramaturgs i guionistes: “Barcelona/Ficcions lliures”. Barcelona: Sala Beckett. Lloc: Obrador de la Sala Beckett. 2004. Coordinador.
· II Trobada de narradors, dramaturgs i guionistes: “Què i com narrem quan diem que narrem”. Girona: Institució de les Lletres Catalanes, Sala Beckett, Guionistes Associats de Catalunya (GAC). Lloc: Centre Cultural de la Mercè de Girona. 2005. Coordinador.
· Taula rodona “La formació literària de l’intèrpret. El talent musical del lletrista. La creativitat musicoliterària del compositor”, en el marc de les Jornades Poesia i cançó. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2007. Moderador.
· Acció on line: “QueerDavid: Diàlegs David Vilaseca”. Lletra, OffLletra (L’espai de participació), Universitat Oberta de Catalunya [http://lletra.uoc.edu/offlletra/temes/detall/queerdavid-dialegs-david-vilaseca]. 2010. Coordinador (amb Ruth Galve i Joan Simon).

Direcció i redacció d’estudis

· Tipología y jerarquización de los servicios en las universidades españolas. Universitat Politècnica de Catalunya/Consejo de Universidades de España. 1993.

Encontres i estades internacionals

· Estada d’estudis a la University of Georgia. Athens, Georgia, EUA, 1997.
· Programme Arion: La dimensió europea de l’educació. Grenoble, França, 1991.
· Conferència internacional “I giovanni saranno europei”. Vicenza, Itàlia, 1991.
· Programa d’entrevistes a directius comunitaris. Brussel·les, Bèlgica, 1990.